El vincle amb la mar Mediterrània és un factor
constitutiu de la personalitat urbana de Barcelona,
que s’ha anat desplegant al llarg dels segles,
des dels primers assentaments a l’època preromana
fins a l’actualitat, marcada per l’esforç en pro
d’una àmplia renovació dels equipaments portuaris
i de les relacions marítimes.
A l’obra clàssica per excel·lència de la historiografia
barcelonina, les Memorias históricas sobre
la Marina, Comercio y Artes de la antigua Ciudad de
Barcelona (1779), Antoni de Capmany proposava
una reconstrucció de la marxa econòmica de la
ciutat que articula la navegació, com a estímul
inicial, el desenvolupament del comerç a llarga
distància, en segon lloc, i la constitució d’una
base productiva urbana finalment vivificadora
de tota l’economia regional. Segons això, el model
econòmic basat en l’obertura al mar hauria
configurat, no sols la societat urbana, sinó el
caràcter nacional de Catalunya.
En ocasió del segon centenari de la mort d’Antoni
de Capmany a Cadis el 14 de novembre de 1813,
l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el
Museu Marítim de Barcelona, com a entitats
coorganitzadores d’aquest congrés, han considerat
oportú suscitar diàlegs a l’entorn de la condició
marítima de Barcelona amb participació de les
diverses especialitats de recerca que s’interessen
en aquesta faceta de la història urbana. En conseqüència,
conviden els investigadors a fer propostes
d’aportació en les següents línies:
A. El port i la navegació: L’evolució de la línia
de costa al territori de Barcelona. Els sistemes
de navegació. Les infraestructures portuàries.
L’organització del port. Els oficis al servei del port
i de la navegació.
B. Les relacions marítimes: Rutes i ports (el lloc
de Barcelona en la xarxa marítima). Activitats
bèl·liques i funció logística de Barcelona. Tràfic
mercantil i activitats empresarials (importacions
i exportacions). Tràfic de passatgers (migracions
i turisme). El marc juridicoinstitucional.
C. L’apropiació urbana del mar: Els usos (pesca,
pastures, indústria, lleure, residència). Les formes
d’urbanització de la franja costanera. La condició
marítima en l’imaginari barceloní.
El període de recepció de propostes de comunicació,
que han de ser trameses a la Secretaria del
Congrés, s’estén des del moment de publicació
d’aquesta circular fins al divendres 1 de març de
2013. El Comitè Científic anirà examinant les
propostes a mesura que vagin arribant i donarà
resposta a cada proponent en el termini d’un mes
a partir del moment de la presentació.
La segona circular, amb l’avançament del programa
de l’encontre, serà publicada el mes de maig
de 2013, i la tercera, amb el programa definitiu,
el mes de setembre següent. El Congrés se
celebrarà durant el mes de novembre de 2013.
COMITÈ CIENTÍFIC
Joan Alemany Llovera,
Universitat de Barcelona
Julia Beltrán de Heredia,
Museu d’Història de Barcelona
Josep Ma. Fradera,
Universitat Pompeu Fabra
Roser Salicrú,
Institució Milà i Fontanals (CSIC)
Mercè Tatjer i Mir,
Universitat de Barcelona
COMITÈ ORGANITZADOR
Enric García Domingo
Imma González Sánchez
Ramon Grau i Fernández
Roger Marcet i Barbé
Gerard Preminger i Roig
Xavier Tarraubella i Mirabet
ARXIU HISTÒRIC
DE LA CIUTAT DE BARCELONA
Casa de l’Ardiaca
Santa Llúcia, 1
08002 Barcelona
T. 93 318 11 95
F. 93 317 83 27
shb@bcn.cat
www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric

No hay comentarios:
Publicar un comentario en la entrada